Història de Club del Mar
El dia 26 d’abril del 1954 es fundà el Centre de Recuperació i Investicacions Submarines (CRIS) a Barcelona. El seu primer president i fundador va ser en Climent Vidal i Solà, persona de gran iniciativa i activitat en el món del submarinisme. Quatra anys després es funda el CRIS Sabadell, i és aquí on els pioners de Terrassa trobaren l’acollida i els mitjans necessaris per desenvolupar l’activitat per la qual sentien gran passió.
A mesura que creixia l’afició al submarinisme a Terrassa, es va fer palès la necessitat de crear un Club propi, per tal d’evitar els constants desplaçaments a Sabadell, i facilitar el desenvolupament d’aquesta activitat a Terrassa, fet al qual hi va contribuir de manera especial com a impulsor, el llavors Tinent d’Alcalde de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Terrassa, en Santiago Trullàs i Vila gran aficionat al mar i acompanyant dels pioners del submarinisme en sortides d’im- mersió especialment a les Illes Columbretes.
Fundació
El dia 19 de gener del 1968 es celebrà la primera Assemblea Ordinària composta pels membres de la Comissió Gestora per donar compte dels resultats de les gestions efectuades i es compta amb l’aprovació de CRIS Barcelona per la fundació d’un nou club. Durant el es de març es formalitzà l’acta fundacional del Club del Mar i es va constituir com Associació Esportiva de caràcter civil, inscrit al Registre Provincial del Govern Civil de Barcelona.
Gairebé trenta anys més tard, el 1997, per acord de l’Assemblea General de Socis es transforma l’objectiu i caràcter jurídic en Entitat Esportiva amb les mateixes finalitats i l’activitat principal de l’escafandrisme en caràcter federat afiliada a la FECDAS (Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques), constant finalment als estatuts: CLUB DEL MAR, com ASSOCIACIÓ ESPORTIVA, inscrita al Registre d’Entitats Esportives de la Secretaria General de l’Esport.
Sopar Social del CRIS Sabadell,1965
Josep Quera en una immersió a Cadaqués, 1967
Santiago Trullàs i Vila, impulsor del club i 1r President, 1967
Llibre Registre de Socis del Club del Mar, 1968
El Club i les Illes Columbretes
Illes mítiques, plenes de llegendes de pirates i contrabandistes, refugi i bressol d’escorpins i serpents, situades a mig camí entre Vinaròs i Eivissa, les illes Columbretes formen un petit i exòtic arxipèlag d’illetes i illots d’origen clarament volcànic. La riquesa dels fons marins era enorme i en les seves aigües netes abundaven especialment nacres, gorgònies, meros i llagostes.
Naturalment, algun dia algú les havia de “redescobrir”. Nosaltres vam ser-ne uns dels afortunats. Però així com nosaltres les vàrem anar “descobrint” també ho van fer tota mena de gent, fins que les autoritats van prendre mesures (1988), convertint el seu entorn en Parc Nacional protegit amb una Reserva Marina de 4.400 Ha. Avui dia, ha recuperat la seva virginitat.
La 1a expedició
L’any 1966, abans de la fundació de l’associació, s’organitza la primera expedició a les Illes Columbretes. L’expedició durà 5 dies, establint una rutina que es repetiria 7 anys seguits més i una relació feliç que ha durat tota la vida. L’activitat submarina era regida per un ordre consensuat, amb més voluntat que ordre. Cada nit a bord tenia lloc una reunió on es traçava el pla per a l’endemà. “Qui va per peixos i qui va per àmfores?” I amb aquestes motivacions tan pragmàtiques, no hi havia més dubtes: tothom a l’aigua.
Els vaixells romans estavellats contra les roques per temporals sobtats de ponent i caiguts sobre una pendent pronunciada, havien acabat deixant una trencadissa de ceràmica quasi irreconeixible. Però l’emoció de la troballa i la contemplació de cada nova peça d’àmfora, un coll, una nansa, un cul, sota la sorra, amb 30 metres d’aigua freda sobre el nostre cap ens feia sentir uns herois.
Illots Columbrets, Illa Gran
Víctor Colomer i Josep Fabregat, 1966
El Vallcarca amb els seus dos tripulants, 1972
El faroner Francisco Bonachera, Pere Ros i José Mir, 1972